Un grup de persones de diferents àmbits hem coincidit al voltant d’una iniciativa destinada a superar els riscos d’incomunicació i enfrontament actuals entre diverses comunitats territorials d’Espanya.
Intentem reunir al voltant d’una taula a un conjunt de professionals i experts que desenvolupen la seva activitat a Andalusia i Catalunya, relacionats amb diverses facetes de la cultura, el treball i la reflexió intel·lectual per tal de debatre i discutir sobre la realitat actual de les dues societats i les perspectives futures que s’obren. En un temps difícil, on el diàleg polític i dels grups dirigents gairebé ha desaparegut, la trobada de veus de la cultura i de la reflexió teòrica i intel·lectual pot obrir vies de trobada i de clarificació per tal de promoure un eix català-andalús que contribueixi a la construcció d’un model d’Estat més adequat en un context europeu i globalitzat.
Andalusia ha mantingut des de fa dècades una peculiar relació amb Catalunya. L’emigració a aquesta terra, i posterior radicació en el seu sòl, de centenars de milers d’andalusos i andaluses durant els anys cinquanta i seixanta del passat segle han donat un sentit distintiu i específic a la Catalunya de la segona meitat del segle XX. Avui es tracta de trobar noves vies de contacte i diàleg a través de la cultura i dels intercanvis intel·lectuals i socials.
És possible establir aquest eix Catalunya-Andalusia que faciliti un nou terreny de col·laboració i d’obertura d’iniciatives a tot l’Estat; sent ambiciosos, creiem que aquest eix entre dues comunitats importants per la seva població i la seva històrica influència en la política espanyola pot ajudar a establir un nou diàleg que ajudi a desbloquejar situacions hermètiques. Aquesta iniciativa sona com un ressò d’aquells Diàlegs de les Cultures que organitzats per la recordada revista Quaderns per al Diàleg van tenir lloc, en plena dictadura, al monestir de Montserrat el 6 de juliol de 1968 i que va reunir una sèrie d’intel·lectuals catalans i espanyols que van discutir a partir dels seus senyals d’identitat, però van arribar a ser convergents en els objectius de democratització i conquesta de les llibertats.
Avui no es tracta òbviament de partir de les mateixes bases ni de conquistar els mateixos objectius: el que es busca és dialogar per trobar un punt de trobada o apropament que faci possible una renovada convivència en un marc jurídic i polític integrador de les diferents opcions territorials. Sigui quina sigui la fórmula que finalment es pugui assolir (estat federal, estat confederat, estat autonòmic renovat, independència de Catalunya …) el diàleg i la trobada seguiran sent necessaris entre dues societats que s’assenten en fonaments històrics similars encara que amb identitats lingüístiques i culturals en bona mesura diverses.
RESUMEN DEL ENCUENTRO (EN VERSIÓN WEB | EN ARCHIVO PDF) + GALERÍA DE IMÁGENES
